"Benvolguts tots,
Sóc Mn. Joan Francesc Amigó Bartra, rector de Santa Coloma de Queralt, que he estat difamat públicament en el programa del Sr. Josep Cuní 8 al Dia, de 8TV, el dia 30 de juny de 2017, en l’entrevista a la Sra. Maria Gilabert, sense donar-me opció a poder explicar la meva versió.
Ara us explicaré com realment van anar les coses. La Sra. Justina Gilabert, una persona gran del poble de Ciutadilla que jo apreciava molt i ella també m’apreciava i em cuidava com si fos un fill seu. Ella era soltera i no tenia fills. Vam tenir una amistat molt profunda entra nosaltres: ella hem rentava la roba, em va cuidar vàries vegades quan jo vaig estar malalt, m’invitava a dinar a casa seva sovint i per a mi era com una segona mare. Quan jo anava de vacances la prenia amb mi sempre, i si ella havia d’anar a algun lloc jo la portava amb el meu cotxe, al dentista, etc. La meva mare i ella es van fer molt amigues, i passava temporades amb mi, fins i tot quan estava ja destinat a Santa Coloma de Queralt. Doncs, fa 12 anys, l’any 2005, la Sra. Justina va decidir fer testament davant notari a favor meu i deixar-me la meitat de la casa que tenia dels seus pares a Ciutadilla i que era on vivia. En l’última etapa de la vida de la Sra. Justina, vaig ser jo qui la vaig cuidar, ja que les dues germanes no es feien, em vaig preocupar de buscar una persona que la cuidés de nit i de dia, perquè no es podia deixar sola, més d’un any. Jo li feia de tutor, amb el seu consentiment, i feia mans i mànigues per poder pagar totes les despeses que això va comportar: pagar la persona que la cuidava, pagar les despeses de la casa, gasoil, el menjar. Hi havia mesos que havia de posar diners de la meva butxaca per poder-ho pagar tot. La Sra. Justina va morir el febrer de 2016, assistida a casa seva tal i com ella volia. La seva germana, la Sra. Maria Gilabert, que també és soltera i sense fills, i que viu a Cambrils, no ha acceptat el fet que la seva germana em deixés a mi la meitat de la casa, i vol que jo renunciï a aquesta herència. Va anar a parlar al Bisbat perquè m’obliguessin a renunciar. El Bisbat, després d’escoltar la meva versió, hem deixà les mans lliures perquè jo fes el que cregués més convenient.
És per això la Sra. Maria Gilabert ara m’ha difamat públicament, per televisió, con si jo hagués enredat la seva germana a l’últim moment.
Moltes gràcies per escotar la meva versió."
Quina poca vergonya, tot el poble sabem de quina pasta estava fet aquest personatge.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEscriu Maria Gilabert Moñarch
ResponEliminaRèplica a l’escrit de Mossèn Joan Francesc Amigó Bartra rector de Santa Coloma de Queralt, referent a l’herència de Justina Gilabert a favor del senyor Amigó.
Veig que et sents calumniat pel que vaig dir a televisió. No crec que ho fes, ni en tenia intenció. Em vaig limitar a explicar els fets. Amb la càmera al davant m’he donat compte que s’han deixat moltes coses al tinter i posada a fer t’he les diré a mode de reflexió.
Aquí van:
- ¿Tu creus que haguessis entrat a casa de dues dones grans i solteres si no haguessis sigut un capellà?
- ¿Has pensat que l’acolliment que vas rebre, totes les atencions i els àpats haguessin existit si no fossis un capellà?
- Sabies molt bé que tant la Justina com jo vàrem heretar dels nostres pares una casa vella que era un pedregal de rocs i que jo amb els meus diners la vaig fer nova.
- Sabies molt bé que m’hi vaig gastar 30 milions de les antigues pessetes per a la seva construcció i que la Justina no hi va participar amb cap quantitat. ¿Estaríem discutint tu i jo si haguessis heretat un pedregal de rocs, que és el que la Justina va rebre dels nostres pares, senyor capellà?
Tu sabies molt bé que quan la Justina et va fer hereu amb el seu testament, et donava una finca que no era la que havia heretat, sinó una altra de molt diferent, senyor mossèn.
Saps molt bé que vas faltar a la confiança que jo et vaig donar al no dir-me res durant dotze anys mentre seguies venint dia rere dia a menjar a casa meva. Sabent que el que feies no era una cosa ben feta, sinó una de mal feta, senyor mossèn.
Tu de capellà només en tens l’alça coll, quan el portes. Un capellà, davant aquestes circumstàncies, quan li volen donar una herència pensa en que arribi a l’Església o bé que arribi a gent necessitada, però tu només vas mirar pel teu
benefici, per a la teva butxaca. On està la caritat cristiana que vostè predica senyor mossèn?
Jo no dic mai que t’aprofitessis de que la meva germana estès malalta, que ho estava, ni que la portessis al notari a punta de pistola. Segur que un dia li va donar l’acudit i mira et va fer hereu.
D’altra banda, això que dius que no ens parlàvem saps molt bé que no és veritat. Totes les famílies tenen dies bons i dies dolents. I tu saps que quan jo era a Cambrils ens trucàvem cada dia a una hora determinada, si jo em retardava em trucava ella. La Telefònica n’és testimoni.
A més, també dius que eres tu qui pagaves a la persona que cuidava a la Justina i també les despeses de la casa, com són el gasoil i el menjar. Si us plau, no em facis riure. Tots els diners per pagar a la dona que la cuidava, persona que a hores d’ara em cuida a mi, juntament amb les despeses de la casa van sortir sempre de la butxaca de la Justina i meva, i una vegada que vas avançar 300 euros jo personalment te’ls vaig retornar. Senyor mossèn, vostè només s’embutxaca diners, no en posa a cap lloc.
També saps que t’estic molt agraïda per les atencions que vas tenir per la Justina i que li presentessis a la teva mare, no en tinc cap dubte que varen fer una bonica amistat, al cap i a la fi, les dues volien el millor per tu. Però aquí va la meva pregunta, haguessis fet el mateix per la Justina sinó haguessis sigut el seu hereu? Com ja sabies que ho eres.
Et faré una reflexió: En la teva vida de sacerdot t’has portat tan bé amb alguna altra persona com t’has portat amb la Justina? Fes-te aquesta reflexió i sincerament contesta’t.
Ja sé que no canviaràs de pensament en relació al testament i no el rebutjaràs, però a vegades hi ha diners que no fan bon profit i aquests de ben segur que de moment no se’t posen massa bé.
Els teus superiors segur que gaudeixen molt de que una vella com jo hagi fet tan d’enrenou, però varen esser avisats.
Per la meva part, aquí s’acaba la història Joan Francesc, a no ser que tu vulguis més sarau que aquí em trobaràs a la teva disposició.